dijous, 23 d’abril del 2020

UN SANT JORDI DISTRET, UNA NENA DE MANTEGA I UN HOMENET DE VIDRE

I últim conte d’avui, que ens parla d’una família ben curiosa, titulat: Un Sant Jordi distret, una nena de mantega i un homenet de vidre.

Una vegada hi havia un Sant Jordi, una princesa i un arquer normals i corrents que vivien en un castell de Mantecalàndia. Sant Jordi era el pare, la princesa era la filla i el fill s’havia fet arquer.

Sant Jordi tenia un cap i una boca molt gran i uns ulls i un cos petits. Era despistat i li encantava fer volar la seva imaginació.


Un dia, l’arquer se’n va anar de viatge a Austràlia amb avió però el vehicle va tenir un accident, i va anar a parar a una altra dimensió on la gent era de vidre. I es va convertir. 


L’arquer era d’allò més curiós: en realitat era humà però per fora era de vidre. Les seves cames eren llargues i el seu cos era petit. 


Un dia, la princesa se’n va anar a passejar el gos al bosc, i una bruixa molt envejosa va veure que aquesta era molt bonica i intel·ligent, i la va transformar en una princesa de mantega que es desfeia amb la calor i tenia un cap molt petitó.

Un dimarts qualsevol, van rebre un comunicat de l’alcalde del poble, que resulta que era un drac, que els deia a tota la família que marxessin del poble. 


Sant Jordi va voler marxar de viatge a França però al final va haver-se de quedar a Mantecalàndia perquè va perdre l’avió i no tenia més diners per comprar un altre vol.

I el drac-alcalde va intentar matar Sant Jordi però no ho va aconseguir, així que va seguir vivint feliç al seu castell. 


La princesa va decidir anar a viure a l’Antàrtida per no desfer-se mai més i l’arquer de vidre va decidir anar a viure al desert del Sàhara, perquè ja estava fresquet amb aquella capa de vidre.

Autores: Fatima, Abril, Naia, Unai, Ibrahim i Pol Garcia 

Il·lustració per ordre d'aparició: Abril, Naia, Unai, Pol Garcia, Aya i Damaris.  

Gràcies per inventar-vos contes tan i tan fantàstics i que acabeu de passar una feliç diada!

2 comentaris: