D’una banda, us volia compartir una historieta que ens va explicar la Meritxell en una videotrucada i em sembla preciosa:
“Vaig veure uns dibuixos que el protagonista era molt educat, mai s’enfadava i un amic el volia fer enfadar però no aconseguia. Li va preguntar com s’ho feia per ser tan feliç i per què no s’enfadava tant. I ell li va contestar que si eres bo i amable i no t’enfadaves tant, la vida et somriu. I jo crec que això és cert, perquè les persones que són amables amb tothom després tenen la seva recompensa: la vida els somriu”.
D’altra banda, us comparteixo unes frases molt boniques que els vostres companys i companyes van escriure a la tasca que vau fer d’autoavaluació:
Oriol: Trobo a faltar molt al Pol Garcia, al Siscu i al Cristian.
Damaris: Al principi em costava molt reconèixer els meus errors però ara amb l’ajuda de la meva família puc solucionar-los.
Abril: M’he adonat que ara vull veure persones que abans ni em pensava que tindries ganes de veure.
Rayan: He millorat en el fet que ara quasi mai estic enfadat i abans m’enfadava sovint. Quan m’enfado amb els meus germans em va molt bé parlar amb la meva mare perquè ella té un cor molt gran, és molt intel·ligent i m’ajuda sempre.
I, finalment, vull compartir amb vosaltres aquests reptes de la Naia i l’Abril, un dibuix que va fer la Meritxell i una fotografia que ens va enviar la Fatima d’un dia que plovia i “l’aigua s’evaporava”, com ens va dir ella.
Molt bonic
ResponEliminaGràcies pels comentaris Pol!
ResponElimina